Resultats de la cerca frase exacta: 2
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
diftongar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canviar en un diftong (una vocal). L'espanyol diftonga la e oberta del llatí vulgar. La o del llatí bonum s'ha diftongat en ue en espanyol, d'on bueno. La o del llatí bonum ha diftongat en ue en espanyol, d'on bueno. [...]
diftongar
|
|
2.
diftongació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de diftongar o de diftongar-se; l'efecte. [...]
|
diftongar
1 v. tr. [FL] Canviar en un diftong (una vocal). L'espanyol diftonga la e oberta del llatí vulgar.
2 v. intr. pron. [FL] La o del llatí bonum s'ha diftongat en ue en espanyol, d'on bueno.
3 v. intr. [FL] La o del llatí bonum ha diftongat en ue en espanyol, d'on bueno.